Present històric

No sé què esperes de mi. Pot ser t'agrade perquè somric molt quan estic en companyia, perquè sembla que no m'importa res. Pot ser no t'importa seure al meu costat perquè saps que no vaig a molestar-te. És possible que vulgues passar temps amb mi perquè no t'obligue a dir res si no vols. No ho sé, i ho dubte. Sembles feliç, satisfet, sense ser conscient per complet del que està passant. Com tots. Com jo. Pot ser ho som en realitat. No sé. No sé res. Ja no sé on estic. Ja no sé qui som.

Abans de que te'n vages ja comence a trobar-te a faltar.

I encara i tot, quan no estigues, no m'hauré fet a la idea.