La tardor crida a la porta mentre que l'estiu recull els seus últims dies i s'acomiada. S'acaben els matins remugant entre llençols, estirant els minuts fins al migdia. S'acaba sortir de casa baix la calor sufocant de les quatre, amb el sol cegador per companyia. S'acaben les llargues vesprades de jugar a cartes, de deixar-se caure entre el fum i la birra. S'acaben les nits cara a la pantalla fins adormir-se o les nits en que la música et fa de bressol.
I ara que el compte enrere dels dies de no fer res ha arribat a zero, ens queda badallar amb les primeres llums del dia, començar a abrigar-se i observar caure la pluja. Ens queden dies de biblioteca i caps de setmana d'alliberament desesperat. Ens queden concerts que saluden tímids i algun aniversari que celebrar.
No em queda estiu, però em queden molts somriures.
