Un dia cridaren a la porta de ma casa. Ens presentaren. Encara que refusava a conèixer-te, t'obrires a mi molt ràpidament. Resultares ser millor del que pensava. Passaren els anys i creixeres amb mi, ambdós anarem fent-nos més complexes. Vaig aprendre sobre amistat, sobre somnis, sobre lluites i sobre esforços. M'obrires infinites portes i suposares un refugi per a mi fent-me companyia fins que m'adormia sobre les teues pàgines.
Han passat molts anys des dels nostres primers dies i encara algunes nits torne a agafar un d'eixos llibres i a llegir un capítol aleatori. Per tornar a tindre 10 anys, per envoltar-me altra vegada en la màgia; per creure que, com als llibres, les coses poden sortir bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada