dimarts, 29 de novembre del 2011

dilluns, 28 de novembre del 2011

Dilluns nit

De nou a la meua habitació. Mirant la cartolina blava. Les models sense cara de la paret. Els llibres a les prestatgeries, que tantes nits m'han ajudat a dormir i tants dies m'han motivat a alçar-me. L'escritori caòtic, entre llibres, llibretes, apunts i bolígrafs, que fan pensar que estic ocupada. El calendari a la dreta fent el compte enrere, el llit a l'esquerra pacient, esperant sempre. L'espill a les esquenes vigilant-me. I jo, en mig de tot aquest desordre, d'aquestes quatre parets que m'han fet companyia i han crescut amb mi.
Què tindran per a contar?

diumenge, 27 de novembre del 2011

Libro de los gatos

Los ratones una vez se unieron en consejo y acordaron cómo se podrían proteger del gato. Y dijo uno que era más cuerdo que los otros:
- Atemos un cascabel al cuello del gato, y nos podremos proteger muy bien del gato, para que, cuando vaya de un lado a otro, siempre oigamos el cascabel.
Y este consejo agradó a todos. Pero dijo uno:
-Es verdad, ¿pero quién atará el cascabel al pescuezo del gato?
Y respondió uno:
- ¡Yo no!
Respondió otro:
- ¡Yo no, que por nada del mundo querría acercarme a él!

Así sucede muchas veces que los clérigos o monjes se levantan contra sus superiores u otros contra sus obispos diciendo:
- ¡Ojalá Dios lo hubiese quitado y tuviéramos otro obispo y otro abad!
Esto agradaría a todos, pero al final dice:
- Quien lo acusase perderá su dignidad o le irá mal después.
Y dice uno:
- ¡Yo no!
Dice otro:
- ¡Yo no!

Así los inferiores dejan vivir a los superiores más por miedo que por amor.

Despertant-se un diumenge

No m'agrada el color taronja. No té l'alegria del groc ni la passionalitat del roig. Es queda en mig. Com una queixa. Com una mala imitació.

divendres, 25 de novembre del 2011

dijous, 24 de novembre del 2011

Dijous

Recorde la meua jo de 5 anys, pentinant-se els cabells llargs i dessitjant que li arribaren a terra. I em recorde també amb 15 anys, les tisorades continues, dessitjant que amb els cabells marxaren tots els mals records.
Ara els cabells tornen a crèixer, i sabeu què? M'agrada.

dimecres, 23 de novembre del 2011

Més dimecres

És clar, tots sabeu ja que és dimecres. Que estem a novembre i és dia 23. Que hui ha plogut i ha fet fred. És clar que ho sabeu. Podria ser un dia com un altre però per a mi és un dia important, un dia que convertim tots en important: el dia d'un aniversari, del seu aniversari. L'excusa perfecta per a dedicar-li a algú uns minuts de la teua vida i regalar-li unes paraules, o donar-li una abraçada. Ja saps que va per a tu, no? I ja saps que encara que no puc estar allí físicament, em tens tots els dies, a totes hores. Supose que d'això es tracta l'amistat. Perquè no sé si t'hauràs adonat, però ja són molts anys juntes. Anys de quedades en estiu i de converses al messenger. De fotos estúpides, i de rallades en uns i altres, i d'aguantar-se mutuament. M'he rigut molt en tu, sempre. I has sigut de les persones que m'han fet anar endavant sense importar el que passara. Per aixó, hui que és el teu aniversari, t'ho recorde, i t'ho tornaré a recordar totes les vegades que siga necessari fins que et canses.
Moltíssimes felicitats, Neus. Que en siguen molts més al meu costat.

dimarts, 22 de novembre del 2011

dissabte, 19 de novembre del 2011

dijous, 17 de novembre del 2011

I dijous

Havia perdut el costum de mirar el calendari. No sé per què ho he tornat a fer.
Demà entrem en quart minvant.
I no tinc res què dir.

dimarts, 15 de novembre del 2011

Encara dimarts

Res.
Res.
Res.
Res.
Res.
Res?
Sí, res.

Dimarts

Harry Potter, Doctor Who, el gelat de caramel, el color groc i el blau, els calcetins alts, els gats, el café amb llet, Tim Burton, els gorrets amb trenetes, les abraçades sense motiu, l'olor dels llibres, camises a quadres, mossegar-me els llavis, cantar en veu baixa, vore fotos velles, dormir, dormir, dormir, les pigues, Ralph, la lluna plena, la meua manta verda. Escriure entrades en un blog que ningú llegirà.
Benvinguts.