Sh.

M'obsessiona el silenci. Les millors hores del dia per a mi són aquelles que puc passar sola a casa o els instants abans de dormir quan no hi ha cap soroll i el mal de cap se'n va. "No apreciem el silenci suficient", pense a sovint; ens obliguem a omplir-lo de companyies i paraules que no importen i l'espanten, moltes vegades per tal de no escoltar-nos pensar. No havia entés mai això, i en ocasions continue sense entendre-ho. Què podia trindre de roí el silenci i la tranquilitat que aporta? Quin era el punt en intentar desfer-nos d'ell a tota costa? Què conseguíem evitant-lo? No res, cap, res tampoc. El silenci estava sobre totes ixes coses: "si el que anaves a dir no és més valuós que el silenci, no ho digues."

Però en ocasions hi han veus que sí són més valuoses que el silenci, i la seua absència convertix el silenci en terror.