Podria ser una tostada. Seria emocionant sentir un ganivet, fred, afilat, escampant qualsevol cosa sobre mi per a després sentir-me cruixir entre les dents d'algú. Podria ser un espill i reproduir tot allò que veig. Podria ser unes sabates i haver de recòrrer el món, tot el dia en contacte amb el terra, sentint les pedres i l'asfalt en contacte amb la meua sola. Podria ser un cigarret a uns llavis anònims, calmant l'ansietat i cobrant-me temps de vida. Podria ser unes ulleres i relliscar pels tabics nasals cada cinc segons. Podria ser un globus d'heli a les mans d'un xiquet, que sempre acaba escapant o tristment desunflat. Podria ser una caixeta que guarda les joies i els records d'una vídua.
Però posats a dir estupideses, podria ser la veueta que et dessitja bona nit a cau d'orella.
Este m'ha arribat al meu dur coret de psicòleg. Molt bonic, cada vegada són millors. Un gustazo llegirte, clap clap :)
ResponEliminaQuan llisc coses com esta em plantege tirar el teclat per la finestra i tancar el meu blog. Jo mai escriuré tan bé. Que asco doneu!!
ResponElimina