Faig un bot i m'acomode al llit, sentada com un indi i deixant que els dits ballen lliures pel teclat de nou. A cada entrada intente situar-vos en la meua posició, fer-vos ser jo durant uns pocs minuts. Confessions en petites dosis. En soletat. En els meus moments de ser una illa, de tornar a caure en mi mateixa i en el gran error que això suposa.
Quan les coses deixen de tindre sentit i em tanque a la meua bombolla durant uns instants, sempre apareix algú que sap com atravessar-la i quedar-se amb mi a fer-me companyia.
- Alone is what I have. Alone protects me.
- No. Friends protect people.
:3
ResponElimina