Los Cinco tras el pasadizo secreto

La primera vegada que un llibre va caure a les meues mans jo tenia set anys. Era un llibre vell, amb la coberta desgastada i les pàgines groguenques. A la primera fulla hi posava el nom de ma mare. Ella em va prometre que en quan acabara de llegir el llibre, canviaríem el nom i posaria el meu. Aquesta va ser la meua motivació. De seguida vaig voler iniciar-me a la lectura. Però a la segona pàgina vaig haver d'aturar-me. "No seas tonta, Jorge", deia. "Tonta"? "Jorge"? Pot ser havia llegit malament. Però no. Les paraules estaven clarament impreses. El que jo pensava que era un error gramatical em mantingué estancada durant mesos. No hi havia explicació possible. Per què ixe canvi de gènere? No deixava de donar-li voltes fins que vaig decidir continuar llegint. I així vaig descobrir que Jorgina preferia que l'anomenaren Jorge. Per quina estupidesa havia estat preocupant-me.

Si és que poques vegades ens adonem que tancar-nos als nostres pensaments ens impedix avançar.

"Los libros son espejos: solo se ve en ellos lo que uno ya lleva dentro."