Mossegar-me els llavis mirant a l'infinit és un acte reflexe. Són uns dels pocs moments en que no permet que se'm passe res pel cap, simplement em concentre en les meues dents pressionant el llavi inferior, avant i arrere.
Sembla que estic mastegant les paraules.
I la veu s'aferra a la gola per tal de no sortir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada