La barreta d'encens està acabant-se, deixant anar un rastre de fum que ascén en espiral. Ha deixat la meua habitació enfonsada en una olor carregada, que consegueix relaxar-me i mig adormir-me. Hauria d'estudiar, però observe el fum aparèixer, consumir la barreta lentament i desaparèixer. Tan efímer, tan lleuger, tan impossible d'atrapar. La meua ment vola amb aquest fum, allunyant-se del llibre de matemàtiques, de les equacions i de qualsevol cosa real. Què fàcil seria escapar de tot així, marxar flotant.
La cendra cau, ja no queda encens. Però el rastre del fum continua ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada