Vaig obrir els ulls desorientada. M'havia adormit sense adonar-me'n al seient d'aquell avió. "Quin mal de coll", vaig pensar inevitablement. Tenia les orelles taponades per la pressió i tot semblava encara un somni. En aquell moment dirigí la meua mirada cap a la dreta, on estava la finestra. El sol es posava sobre el Mediterrani, creant una escala de colors brillants i reflexant-la al seu torn sobre el mar. Els últims rajos de sol del dia. Una completa foscor excepte per les franges de color formant l'horitzó.
Aquella imatge tan irreal em va enfonsar de seguida en una immensa tranquil·litat. El vidre de la finestra em va tornar el meu reflexe somrient. Felicitat de camí a casa.
Solo recordamos lo que nunca sucedió.
Hola!!!
ResponEliminaEt referies a d'açò amb lo de que "ningú saluda", no?
Si és eixe el cas:
Hola, altre cop.
Si no és eixe el cas oblida tot açò....
Enhorabona inés! no se per que pero m'hi fas pena... =^.^=
ResponElimina