Teranyines

Senc com que el meu cap està ple de teranyines. No en el sentit d'estar vell i en desús, ni d'estar buit: més bé al contrari. Cada pensament vibra al passar sobre ell i mou al seu torn molts altres. Tots i cadascún d'ells estan connectats per fils que encara que semblen fràgils i casuals, tenen la seua raó de ser i no resulten fàcils de destruir. Per això comence a declinar en llatí i de sobte pense en el viatje a Itàlia, i en gelats, en estiu, en el sol, en els núvols i després en la pluja, en les gotes de pluja al cristall d'un cotxe, velocitat, i així fins crear una cadena infinita de coses, com les fitxes de dominó que cauen una després d'altra. Per això tampoc sóc capaç de centrar un tema. Per això volia parlar de teranyines i acabaré diguent que tinc les mans fredes.