Sóc jo

T'he vist sortir de casa, carregada, posant-te bé els auriculars. Vas de negre i els pantalons et van grans. Observes el cel amb l'ull dret, mantens l'esquerre tancat, com si et molestara el sol. Pujes la cremallera de la jaqueta i enfonses les mans a les butxaques. Ara mires a terra, uns passos per davant de tu. T'assegures de saber per on xafes. No camines bé, corves els peus cap a dins i això fa que destrosses les sabates. "Posa't recta!", diria ta mare. Tu mai li fas cas. Pujes més els muscles, tenses més l'esquena, continues endavant. Esquives la gent quasi sense adonar-te'n, passes pel seu costat com si no pogueren notar-te, o amb l'esperança de que no ho facen. Gires el cantó, augmentes la velocitat dels teus passos. Et reboliques els cabells i després intentes allisar-los. 

T'observe desde fora i sembla que vius en una carrera contínua. 

I vas sense direcció i sempre arribes al mateix lloc.