Obric la porta de l'armari i em quede de peu, mirant la roba plegada. Només he de canviar-me, agafar una samarreta i uns pantalons, però en lloc d'això trec tota la roba i la deixe sobre el llit. Em quede observant les meues samarretes, quasi totes negres, alguna gris, unes quantes dessuadores obscures, molts texans. A mesura que vaig traguent la roba, queden al descobert totes ixes prendes del fons de l'armari. Ixes samarretes que et queden menudes o que ja estan velles però no tinc valor de tirar. "Me les posaré algun dia", pense. Sé que no és cert. Que han quedat massa descolorides, que tenen forats i taques que ja no surten. No importa, les guarde. Deixe que acumulen pols i anys. No només guarde un parell de samarretes. Guarde vesprades al sol, paraules amables, gelats desfets, cançons a l'orella i dibuixos a les parets. Guarde nits de música i somriures, de converses a l'ordinador fins la matinada. Guarde matins de cabells desfets i badalls contagiosos. Guarde una petita part de tot el que he viscut, de tot el que pot ser ja no recorde.
I m'adone de sobte del desastre que he fet, de l'escampada a l'habitació.
Del desordre que he creat per observar durant uns pocs minuts unes samarretes velles.
Em ric fort i tanque l'armari. Empresone la roba. Empresone els records. Empresone moltes coses que voldria haver dit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada