Pas

Porte més temps del habitual sense escriure res per bloc, ni passar-me per ací. Diria que estic ocupada, que he tingut milers de coses a fer, diré que no he tingut temps i no em faltarà raó metafòricament parlant. Vaig acabar l'últim examen dilluns i mentre tornava a casa en moto, durant uns meravellosos cinc segons i amb el vent acaronant-me la cara, vaig ser conscient de la llibertat com una cosa quasi física, com si aquell vent s'hagués endut totes les preocupacions que m'envoltaven.

Lamentablement, la sensació de lleugeresa no va ser duradora i promte el pes de les responsabilitats cau sobre mi de nou. Organitzar-se. Dibuixar horaris i concertar cites. Sentir que tenim el control. Volem creure que tanquem el temps en hores, minuts i segons, que som capaços de controlar-lo i desafiar-lo. Neguem el seu pas: comprem cremes anti-arruges i tints per a quan se'ns fan blancs els cabells. I no serveix per a res. I seguim envellint i arribant tard a tots llocs. I seguim celebrant aniversaris i pensant que tot passa.

Pose els peus a terra. Baixe de la moto. Mire el rellotge.
No vull pensar en les hores mai més.