dijous, 1 de desembre del 2011

Son de dijous

No me n'adone però xiule, per a espantar els mals pensaments. Xiule. Una nota, després altra. Una melodia, una cançó. És igual. Xiule. De vegades massa.
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)