divendres, 9 de desembre del 2011

Pensaments de dijous un divendres

Ell té les mans càlides i un somriure per a mi cada diumenge. I em diu quant em troba a faltar, i les ganes que tenia de vore'm. I em diu que sóc un solet i que estic guapa sense maquillar. I que em recorda per tindre sempre un llibre a les mans, per voler aprendre. Diu que li agradaria que se'm vegeren més els ulls, pot ser té raó.
I seu dèbil al seu silló, i no vull pensar que comença el compte enrere.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada