No sé en quin moment de la vesprada he començat a llegir. L'olor inconfundible a llibre nou i el tacte suau de les pàgines eren massa encisadors. I poc a poc, la grossor entre el polze i l'índex que marca les pàgines restants disminueix. "Aquest llibre és una teranyina", pense, i sé que no m'equivoque. Cada història secundària es desenvolupa i s'abraça a altres, guanyant coherència, obrint i tancant portes a cada parrafada. Cada personatge es deixa conèixer gradualment sense deixar de sorprendre'ns.
Sempre he pensat que m'estime més els personatges que les persones. No és cap forma de misantropia o de despreci cap als que m'envolten, però és així. Els personatges són fermes i estables, i sobre tot, supose que són imaginaris. Ens permeten adaptar-los a nosaltres omplint els seus buits descriptius amb la nostra imaginació, fent-los així més propers a nosaltres. Cada personatge és diferent segons el lector i alhora és fidel a si mateix.
I torne a endinsar-me dins l'olor del llibre a retrobar-me amb els vells amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada