Així i tot, involuntàriament acabes caient i entregant-te als malsons. Figures grotesques, persecucions, foscors i caigudes. El teu subconscient et conta tot allò que has sigut capaç d'evitar durant el dia. T'ho recorda d'una manera quasi cruel i esgarrifosament realista, violenta, exagerada. I quan finalment despertes és com continuar el que vivies mentre estaves dormint. Ulls cansats i altra nit més a la que has perdut la batalla.
Però amb el temps l'espai entre malson i malson es fa més ample. Les preocupacions cada vegada t'importen menys i tot t'importa menys i finalment després de perdre totes les petites batalles has guanyat la guerra.
Ja no hi han malsons. Ja no hi han despertars angoixosos. Ja no hi ha res, real ni irreal que puga fer-te mal.
"Lay your weary head to rest, don't you cry no more."
M'encanta. Simplement, m'encanta. Mola que tornes a escriure després d'unes setmanes d'inactivitat. :)
ResponEliminaSempre és té eixa sensació quan alguna cosa va mal. O simplement, quan el teu inconscient es replanteja les coses que tu vols evitar. No tinc res més a dir sobre l'entrada; dóna gust tornar-te a llegir, segurament no tens ni puta idea de qui sóc, no fa falta, mai ho esbrinaries, dubte molt que et pugues fer una idea. M'agrada molt llegir-te, gràcies per tornar a publicar i per la cançó, m'has recordat als meus cosins i a l'estiu. Sort.
ResponEliminaEs té*
ResponElimina