dimecres, 1 d’agost del 2012

Desitjos per no pensar

Voldria ser un animal, m'importa ben poc quin. Voldria ser una lleona de caça a la sabana, sigil·losa, avançant entre la herba alta fins una gasela a la que estripar amb les dents. Voldria ser també eixa mateixa gasela corrent per la seua vida, veloç, àgil i conscient del perill. Voldria ser un au migratòria que busca la calor del sud i s'atura als pals de la llum a descansar. I piula, i entona melodies que ningú pot comprendre. Voldria ser un gos fidel que llepa la cara a un xiquet, i lladra, i corre, i mou la cua. Voldria ser un cuc tancant-me en una presó de seda per ressorgir com una papallona. Voldria ser un ànec, caminant maldestre pel fang fins arribar al riu on nadarà per primera vegada. Voldria ser una serp verinosa i ferir amb els meus ullals aquells que intenten ferir-me a mi. Voldria ser una formiga que camina en filera, responsable, recollint menjar per l'estació freda. Voldria ser un ratolí esquivant trampes i falcons. Voldria ser una sargantana al sol d'estiu, corrent per una blanca paret i esperant a que la cua em torne a créixer. Voldria ser un rat penat a la foscor d'una cova, guiant-me per sons i vibracions. Voldria ser un goril·la tastant la fruita dolça de l'arbre més alt de la selva. Voldria ser una balena cavalcant les ones.

I per què no? Voldria ser un drac, volant, respirant fum i cremant amb el meu alè totes les males intencions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada