So long and good night

A mesura que la nit avança i les manetes del rellotge segueixen la seua ruta, les parpelles es fan pesades i cauen suïcides, baixant el teló, separant els actes. Cada parpelleig és més llarg que l'anterior. Cada parpelleig regala uns segons de pausa, de foscor, de llums en espera. I en obrir els ulls de nou tornen les llums i les figures borroses de l'habitació. Tornen els pòsters i les fotografies penjades tortes sobre les parets. Ells no tanquen mai els ulls. Ells no es perden ni una escena. Ells podrien contar-vos com, cada nit abans de dormir, abrace el coixí i feta un cabdell murmure "bona nit" a l'aire.

Alguna vegada que altra, una veueta suau em respon.