Des del local i per a tots.
Compte enrere.
dissabte, 31 de desembre del 2011
dimarts, 27 de desembre del 2011
Passejos
Les cafeteries estan plenes. Llocs d'encontre que desafien el fred de l'hivern i oferixen companyia i begudes calentes. Què atraients em semblen des de fora, quan passe pel seu costat amb les mans enfonsades a les butxaques i la cara exposta al vent. Al mirar de reüll pels seus cristals observe les menudes taules i els seus ocupants, endinsats en alguna conversa potser important o possiblement no. Els seus llavis es mouen frenètics mentre les seues mans porten una tassa de camí camí cap a ells. Beuen. Un glop, un altre. No m'importa en absolut però m'he fixat. I ara continue el camí a casa amb el sabor a café a la llengua.
diumenge, 25 de desembre del 2011
Diumenge de lectura
No sé en quin moment de la vesprada he començat a llegir. L'olor inconfundible a llibre nou i el tacte suau de les pàgines eren massa encisadors. I poc a poc, la grossor entre el polze i l'índex que marca les pàgines restants disminueix. "Aquest llibre és una teranyina", pense, i sé que no m'equivoque. Cada història secundària es desenvolupa i s'abraça a altres, guanyant coherència, obrint i tancant portes a cada parrafada. Cada personatge es deixa conèixer gradualment sense deixar de sorprendre'ns.
Sempre he pensat que m'estime més els personatges que les persones. No és cap forma de misantropia o de despreci cap als que m'envolten, però és així. Els personatges són fermes i estables, i sobre tot, supose que són imaginaris. Ens permeten adaptar-los a nosaltres omplint els seus buits descriptius amb la nostra imaginació, fent-los així més propers a nosaltres. Cada personatge és diferent segons el lector i alhora és fidel a si mateix.
I torne a endinsar-me dins l'olor del llibre a retrobar-me amb els vells amics.
Sempre he pensat que m'estime més els personatges que les persones. No és cap forma de misantropia o de despreci cap als que m'envolten, però és així. Els personatges són fermes i estables, i sobre tot, supose que són imaginaris. Ens permeten adaptar-los a nosaltres omplint els seus buits descriptius amb la nostra imaginació, fent-los així més propers a nosaltres. Cada personatge és diferent segons el lector i alhora és fidel a si mateix.
I torne a endinsar-me dins l'olor del llibre a retrobar-me amb els vells amics.
dijous, 22 de desembre del 2011
Seguim en dijous
Pots còrrer incansable, pots evitar, pots fer com que no ha passat mai res. Pots sumir-te en el silenci i apartar la mirada.
And you can sleep in a coffin, but the past ain't throug with you.
And you can sleep in a coffin, but the past ain't throug with you.
dimecres, 21 de desembre del 2011
Fons de dimecres
Perdona, pense. Perdona pel meu mal humor i la meua costum d'estar callada. Perdona per mirar sempre a terra i per la meua poca paciència. Perdona per les meues mans fredes i la mania estúpida de tocar les galtes. Perdona per no saber estar-me queta i per cantar a sovint. Perdona'm per mirar l'hora cada pocs minuts, per la meua forma estúpida d'alçar les celles. Perdona per caminar amb el cap baix i per posar les cames tortes quan estic parada.
Perdona, pense, però no és cert. No ho senc.
No puc sentir-me mal per ser jo. No més.
Perdona, pense, però no és cert. No ho senc.
No puc sentir-me mal per ser jo. No més.
diumenge, 18 de desembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)